Germans i exèrcit negocien un acord contra rellotge

Amb la plaça Tahrir ocupada, els Germans Musulmans i la Junta Militar negocien a contrarrellotge una fòrmula que els permeti compartir el poder en la nova etapa que s’obrirà el 30 de juny.

Després de sis dies de tensió i nervis, aquesta tarda Egipte coneixerà el nom del seu nou president, el primer després de la revolució que va destronar Hosni Mubarak. Tots dos aspirants, l’islamista Mohamed Morsi, i Ahmed Shafiq, l’home de l’antic règim, s’han declarat públicament guanyadors per un estret marge, si bé els mitjans de comunicació i jutges aval·len els números de Morsi. A les 15.00 hores està previst que la Junta Electoral anunciï el seu veredicte, després d’haver estudiat les més de 400 al·legacions de frau d’ambdues campanyes.

Mentre els egipcis es mosseguen les ungles a l’espera d’una decisió crucial pel futur del país àrab, Mubarak agonitza en un hospital militar. Almenys pressumptament. El seu estat de salud continua sent font de múltiples rumors. La versió oficial és que el “raïs” destronat està en una situació crítica, però no en coma profund, com s’havia filtrat a principis de setmana. Després d’haver patit una embòlia i un infart, fins i tot si es recupera, serà difícil que recuperi les seves plenes facultats mentals. Sembla com si l’enorme ego de l’últim faraó s’hagués negat a saber el nom del seu successor.

En el clima d’excepcionalitat que viu el país, pels egipcis la salud de Mubarak ha passat a un segon plànol. Políticament, ja fa temps que l’ex dictador és un mort vivent, una mena de relíquia d’un passat fosc. Per quart dia consecutiu, milers de persones es van llevar ahir a la Plaça Tahrir, epicentre de la revolta de l’any passat, i desde llavors, terreny de batalla simbòlic de la legitimitat del poder a Egipte. La majoria són militants o simpatitzants del Germans Musulamns, però també hi ha salafistes -islamistes ultrcaonservadors-, i alguns membres de grups revolucionaris.

La plaça és la carta més valuosa dels Germans Musulmanes en la partida que disputen amb la cúpula de l’exèrcit, la institució més poderosa del país desde fa sis dècades. Durant els darrers dies, l’organització islamista ha celebrat diverses reunions amb diversos moviments laïcs per dissenyar una estratègia comuna per enfrontar-se a l’intent de l’exèrcit de mantenir les principals palanques del poder més enllà del proper 30 de juny. Segons la fulla de ruta de la Junta Militar, aquesta era la data prevista per l’entrega dels poders al nou presidet electe, la qual cosa, en teoria, havia de posar punt i final a la transició.

No obstant, la incapacitat dels partits polítics de pactar una Constitució a causa de de les profundes discrepàncies entre els diputats laïcs i els islamistes, afegida a la dissolució del Parlament per ordre del Tribunal Constitucional, ha provocat que es trastoquessin els plans. L’exèrcit va aprofitar la binentesa el passat diumenge per atribuir-se nous poders promulgant un controvertit annexe a la declació constitucional, el document que havia de governar el període interí entre la caiguda de Mubarak i la redacció de la nova Carta Magna

L’ocupació de Tahrir, incloses dues manifestacions massives dimarts i divendres, per part dels Germans Musulmans té com a finalitat expressar el rebuig als últims moviments de l’exèrcit, considerats un cop d’Estat, i també ensenyar les dents davant un hipòtetica declaracio avui dels resultats contrària als seus interessos. És a dir, els islamistes amenacen d’engegar una nova revolució si la Junta Electoral declara guanyador a Shafiq. “No ens pensem moure d’aquí fins que no estiguem segurs que l’exèrcit no ha descarrilat el procés de transició a la democràcia, i Morsi és nomenat president”, deia a trenc d’alba l’Ahmed, un enginyer membre de cofradia.

La cúpula militar, per la seva banda, ha dut a terme una guerra psicològica contra la cofradia gràcies als seus mitjans de comunicació afins, atiant la por entre la societat d’un suposat pla dels islamistes per sembrar el caos a base d’assassinats polítics. A més, també ha instaurant parcialment la llei marcial, i ha desplegat tancs i blindats en punts estratègics clau del país.

Segons ha publicat el diari Al Ahram, totes aquestes estratègies de confrontació discorren en paral·lel a una negociació secreta entre ambdues parts. La Junta Militar hauria ofert a la cofradia atorgar la presidència a Morsi a canvi d’acceptar l’annexe constitucional, i la pèrdua del seu control del poder legislatiu . ¿Arribaran militars i islamistes a un acord abans d’aquest migdia?

Article publicat a l’ARA el 24-06-2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s