Hizbul·là, al costat erroni de la Història

El líder de Hizbul·la, Hassan Nasral·la, va fer recentment unes declaracions grotesques en acusar als EUA de dos atemptats suïcides a Damasc. Segons Nasral·la, la motivació seria la voluntat de Washington de desviar l’atenció de la seva suposada derrota a l’Irak. La paranoia conspirativa portada al paroxisme.

Probablement, Nasral·la està inquiet perquè sap que el “Partit de Déu” està al costat erroni de la Història: donant un suport sense fisures al seu patró sirià, tocat de mort després d’haver massacrat el seu poble durant més de nou mesos .

La posició de Hizbul·la constrasta amb la de Hamàs, l’altra milícia islamista patrocinada per Síria, que s’ha negat a donar cobertura al règim per la seva repressió de l’aixecament popular. Com a càstig, Hamàs ha vist com Assad tancava totes les seves oficines al país, i ara busca un destí per a la seva mudança. Els aspirants són Egipte i Qatar.

Més que no pas una qüestió moral, la diferència en les postures de Hamàs i Hizbul·la resideix en l’existència d’una alternativa a Damasc. Mentre els islamistes libanesos estan encadenats a la santa aliança irano-siriana, Hamàs, per la seva condició de sunnita i la popularitat de la causa palestina, té una altra opció: aproximar-se als centres de poder sunnita de la regió, Egipte i sobretot les petromonarquies del Golf.

No obstant això, Hizbul·là també va poder triar un altre camí. Va ser l’any 2006, després de la retirada siriana del Líban, quan el país dels cedres va experimentar la seva “primavera”, sis anys abans que els seus veïns.

Alliberats de la tutel·la de l’exèrcit sirià, els libanesos van tenir una oportunitat històrica per deixar definitivament enrere un passat de divisions, intervencions estrangeres, i guerra civil. Al igual que el 1943, quan els líders dels principals moviments libanesos van signar el Pacte Nacional, era necessari actuar amb sentit d’Estat per construir les bases d’un nou país.

Al voltant de Saad Hariri, fill del primer ministre assassinat el 2005, es va constituir una coalició electoral de diversos partits que representaven les principals sectes religioses del país. Hizbul·là s’hi va sumar en un primer moment, i la plataforma electoral obtingué una gran victòria.

A llarg plaç, apostar per la coalició implicava debilitar els llaços amb el seu gran protector, l’Iran, tot confiant exclussivament en la força que els dóna ser el partit hegemònic dins la comunitat xiïta, la minoria més nombrosa del país.

Per desgràcia, el “Partit de Déu” va creure que els seus interessos estaven millor defensats aliniant-se amb Teheran i Damasc, més que no pas amb els altres partits libanesos. Va optar per crear un bloc opositor, i bloquejar l’acció del govern Hariri, tornant a dividir amb acritud el país en dues meitats.

I aquest és el Líban dividit que tenim avui, amb l’única diferència que Hizbul·là és ara al poder, i la coalició liderada per Hariri a l’oposició. Fins fa uns mesos, l’aposta de Nasral·là podia semblar molt astuta, ja que el seu partit ha assolit la màxima quota de poder a la seva història. No obstant, la Primavera Àrab ha canviat l’equació, i tot sembla indicar Hizbul·là acabarà el 2012 en una posició més feble que l’inicia.

One thought on “Hizbul·là, al costat erroni de la Història

  1. Yo creo que Hizbul-la está en mala posición frente a Hamás, ya que éstos son en su mayoría sunitas y si encuentran apoyo entre los multimillonarios jeques de Arabia Saudí, tienen la partida ganada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s