P & R: Per què Tahrir torna a estar en flames?

-Per què torna a haver-hi enfrontaments a Tahrir?

El detonant va ser la pallissa que la policia va propinar a un dels joves que estava acampat devant la seu del Parlament i el Consell de Ministres. Pel que sembla, el noi hauria traspassat la valla d’un edifici públic per anar a buscar una pilota de fútbol, i poder continuar un partidet. L’incident va engegar una nova ronda d’atacs i contraatacts entre forces de seguretat i revolucionaris. No obstant, hi ha raons més profundes que cal buscar en els plantejaments estratègics d’uns i altres.

-Quin és l’objectiu de l’exèrcit?

La Junta Militar va aprofitar la binentesa per desallotjar el centenar de joves que ocupava l’entrada de la seu del Parlament i el Consell de Ministres. Per les autoritats militars, era tot un signe de debilitat que el nou primer ministre, Kamal Ganzuri, fos incapaç d’accedir a la seva oficina a causa del bloqueig dels activistes. Sota el meu punt de vista, sense el detonant de la pallissa, haurien trobat algun altre motiu per expulsar els joves.

-I quina és la lògica dels joves revolucionaris?

Assetjar la Junta Militar per a què abandoni el poder. La sensació de calma dels darrers dies era enganyosa. La crisis provocada per la segona onada revolucionària es va tancar en fals. La concessió de Tantawi, el president de la Junta, en anunciar el proper mes de juliol com a data per entregar el poder a una autoritat civil mai va ser suficient pels activistes. La seva paciència no arriba fins al juliol.

No obstant això, la celebració de les elecciones va servir per desinflar el furor revolucionari de finals de novembre, i el nombre d’activistes a Tahrir va anar reduint-se paulatinament. El passat cap de setmana, van obrir la plaça Tahrir a la circulació. Així doncs, la crisis no es va resoldre a través d’una negociació. Simplement, es va posposar en el temps. Només faltava una guspira per tornar-lo a encendre.

-I ara què passarà?

Cada nova crisis és de més difícil solució perquè a la Junta Militar li queden menys asos a la màniga, però els manifestants no tenen prou suport popular per fer-la caura. Així doncs, probablement la crisis es tornarà a tancar en fals a mesura que passin els dies, i els revolucionaris es cansin de les batalles diàries a Tahrir a cops de roc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s