Tahrir torna a desafiar l’exèrcit

Quasi nou mesos després d’haver destronat el “raïs” Hosni Mubarak, desenes de milers d’egipcis van tornar a omplir ahir la Plaça Tahrir per demanar a l’exèrcit que compleixi la seva promesa d’entregar el poder a un govern civil. No obstant això, a la plaça, epicentre de la revolució, s’hi podien observar alguns canvis importants. No només eren diferents el contingut dels eslògans i els cartells satírics en referència al denostat dictador, sinó també el perfil ideològic dels manifestants.

Demostració de força islamista

Mentre al febrer van ser els joves activistes laïcs els qui van liderar el moviment revolucionari, ahir hi havia una majoria clara d’islamistes, molts d’ells vinguts d’altres parts del país en autocar, tota una demostració de força a només deu dies de les primeres eleccions lliures.

Després de més de quasi mig any absents de les mobilitzacions populars al carrer, els Germans Musulmans, el principal partit islamista egipci i el gran favorit a les eleccions legislatives, va decidir escenificar ahir un pols amb la junta militar que administra el país a causa de la presentació fa un parell de setmanes d’un document conegut com a “principis supra-constitucionals”. Aquest text atorga uns poders extraordinaris a l’estament militar, blindant la seva tutel·la de la vida política del país.

Les expectatives islamistes

Els islamistes, envalentonats per la victòria dels seus correligionaris a Tunísia i ben convençuts de ser capaços de repetir la fita, rebutgen categòricament ser relegats per l’exèrcit a un rol secundari en la redacció de la nova Constitució. “És inacceptable que els militars se situïn per damunt de la voluntat popular, i ens vulguin imposar dictats. La gent vol una democràcia de debó”, explica a l’ARA Khaled Abdel Aziz, un dels líders a El Caire del partit Llibertat i Justícia, la nova marca electoral dels Germans. Un activista islamista assegut al seu costat fins i tot s’atrevia a fer un pronòstic: els Germans es faran amb el 40% dels escons, i els salafistes, els islamistes radicals reunits en la plataforma “Nour”, entre un 15% i un 20%.

L’altre model turc

Arran de l’esclat de la Primavera Àrab, entre analistes i periodistes s’ha especulat molt sobre la possibilitat que els països àrabs segueixin l’anomenat model turc, personificat pel primer ministre Racip Tayep Erdogan, i que consisteix en una síntesi entre principis democràtics i la identitat islàmica. No obstant, recentment s’ha fet palès que l’exèrcit té en ment un altre “model turc”, el que que va cristal·litzar en la Constitució del 1982, just després d’un cop d’Estat militar. Les semblances entre ambdós documents són notòries, ja que assenyalen a l’exèrcit com a àrbitre últim del sistema polític, i garant de la naturalesa laïca de l’Estat.

Una realitat institucional diferent

No obstant, alguns comentaristes polítics creuen que el model turc no és replicable a Egipte, ja que la seva realitat social i política és força diferent. “Potser el Consell té aquell model al cap, però la realitat insititucional a Egipte és força diferent. A Turquia, el poder judicial també jugava un paper fonamental en la defensa de la laïcitat. En canvi, aquí és força conservador, i té simpaties islamistes”, sosté l’analista polític Ashraf Radi. Del que pocs dubten és que el perfil del futur sistema polític egipci serà fruit del pols que lliuren les seves dues forces més importants: els islamistes, i l’exèrcit. Les forces laïques es troben dividides entre el seu rebuig al govern dels militars, i la por a que els islamistes imposin un sistema teocràtic. Per això, alguns partits liberals van declinar participar a la mobilització d’ahir.

L’APUNT: Els articles supra-consitucionals més controvertits

Article 9: El pressupost de l’exèrcit serà secret, i no es podrà discutir al parlament. La càmara baixa tampoc de la iniciativa legislativa en cap qüestió relativa als afers de les forces armades, limitant-se a donar la seva aprovació a les propostes rebudes.

Article 10: Es constituirà un Consell Nacional de Defensa que s’encarregarà de vetllar per la seguretat del país, i serà el garant últim de la Constitució. El president haurà de comptar amb el suport del Consell i del parlament per a fer una declaració de guerra.

Annex: La futura Constitució serà redactata per un comitè de 100 persones, dels quals 80 seran triats per Consell Superior de les Forces Armades i inclouran representants de la societat civil. Per exemple, al poder juicial li correspondran 12 membres. N’hi haurà 3 de l’Azhar, la principal institució religiosa musulmana, i 3 de l’església copta. El parlament només escollirà 20 representants.

-En cas que després de mig any de la seva constitució, el comitè hagi estat incapaç de consensuar el contingut de la nova Carta Magna, el Consell Superior de les Forces Armades podrà dissoldre’l, i formar-ne un de nou escollint a dit tots els seus integrants.

Publicat al diari ARA el 19-11-2011

One thought on “Tahrir torna a desafiar l’exèrcit

  1. No m’estranya gens que desafiïn l’exèrcit tenint aquest tantes ganes de mantenir-se al poder i no voler deixar-lo als civils. El que és lamentable en aquests casos de revolució
    són el que en surten mal parats -els ferits-. però pel que es veu el fanatisme és tan gran, que no els importa jugar-se la vida, volen fer-se escoltar perquè estant farts de tanta opressió. Tan de bo es calmin els ànims exaltats i les elecions es facin en un bon clima. Pel que fa als articles controvertits no cal fer comentari, perquè salta a la vista novament que l’exèrcit vol poder de totes totes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s