La importància de la mort de Gadafi

Fins a cert punt, és comprensible el frenesí dels mitjans de comunicació després de la mort de Gadafi, amb fotografies i videos de la mateixa distribuïts a tots els racons del món quasi a temps real. Després de 42 anys de poder absolut -era el líder àrab més longeu abans de l’onada revolucionària-, exercit sovint amb extravagància, el seu final en una claveguera té una forta càrrega simbòlica.

Ara bé, en termes pràctics, no s’hauria d’exagerar la importància de la caiguda de Gadafi. Per començar, no canvia l’equació dels altres dos països que es poden convertir en el següent capítol exitòs de la primavera àrab, Síria i Iemen. Tant aquests dos règims, com les seves respectives oposicions fa temps que van decidir que posarien tota la carn a la graella en el seu pols.

A Líbia, l’impacte de Gadafi és més important, però no crec que la seva absència sigui el factor decisiu que acabi marcant l’èxit o el fracàs del procés revolucionari. Certament, un Gadafi a l’exili, amb el seu habitual to desafiant, podria haver liderat un esforç insurgent que intentés sabotejar la transició democràtica a base d’accions armades, de la mateixa manera que ho van fer el Baath de Saddam Hussein a l’Irak.

No obstant això, la seva mort no garanteix que no pugui haver espasmes de violència per part dels seus seguidors. Probablement, tot dependrà de la capacitat d’inclusió de les noves autoritats, dels seus esforços sincers en trobar el difícil equilibri entre reconciliació i justícia a un país que ha viscut dècades de dictadura, i mesos de guerra civil.

En aquest sentit, els rumors sobre la possible execució a sang freda de Gadafi, i la manca de transparència sobre el tracte rebut pel seu cadàver, i el seu enterrament, no són pas bones senyals de cara a buscar una reconciliació amb la poderosa tribu dels Gadafa, que com el seu nom indica, és a la que pertanyia el coronel. Tampoc ho són les fotografies de soldats rebels fent signes de victòria davant del cos sense vida del coronel.

Així doncs, caldrà estar molt atents als propers passos del Consell de Transició Nacional, l’organ polític que ha vertebrat l’oposició durant la guerra civil. La seva tasca no serà gens fàcil: construir un règim legítim i eficaç sobre les cendres d’un Estat sense institucions i amb una poderosa identitat tribal a les zones rurals.

2 thoughts on “La importància de la mort de Gadafi

  1. Qué no els passi res! És un desig i una exclamació del dubte que tinc pel que fa al canvi de poder a Líbia. Ricard, espero ens vagis informant del que passa a l’Orient Mitjà amb aquest bloc de notes que fa que entenguem més -al menys jo- les relacions tan complexes en aquesta part de món, on el interessos em sembla a mi tenen molt a veure amb el petroli.

  2. Leyendo el artículo, pienso que los medios de comunicación muchas veces entorpecen el diálogo y la búsqueda de soluciones para la paz, y exaltan a las masas revolucionarias. En este caso, mostraron a Gadafi vivo y muerto durante dos o tres días en las portadas de los principales periódicos. Hablan de la falta de transparencia, y no dudo que sea verdad, pero dan más carnaza para que la tribu de los Gadafa y los partidos de la revolución se serenen y puedan reflexionar sobre el futuro del país, porqué les bulle la sangre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s