Dolor i indignació entre els coptes després de la massacre

Milers de persones van donar ahir la tarda l´últim adéu a diverses de les víctimes dels enfrontaments de diumenge a la nit a El Caire. En un atmosfera de gran dolor i ràbia, els assistents van proferir crits contra la junta militar.

“El poble vol la caiguda del mariscal!”, va ser un dels lemes més populars entre la multitud, en referència al mariscal Hussein Tantawi, el president del Consell Superior de les Forces Armades, l’organ que va assumir les regnes del país després de la caiguda de Hosni Mubarak. El Papa Shenouda III, màxima autoritat de l’església copta, va presidir el funeral, celebrat a la catedral de Sant Marc, situada al centre de la capital egípcia i va decretar tres dies de dejuni com a mostra de dol.

“No trobo paraules per descriure els meus sentiments. Quan veus que han disparat contra els teus éssers estimats, o els han atropellat tanquetes militars, seccionant les seves extremitats, et converteixes en una altra persona”, va explicar a l’ARA Bassem, un activista i informàtic copte de 34 anys que va perdre dos amics en els disturbis del diumenge. “L’exèrcit ha creat aquesta massacre per interessos polítics. Vol crear inestabilitat per no haver de transferir el poder a un govern civil”.

El dia després de la massacre, un núvol de confusió i rumors continua envoltant els tràgics fets del diumenge. En un missatge a la nació, el president del govern, Essam Sharaf, va atribuir la massacre a “una conspiració estrangera”, un recurs habitual per part de les autocràcies àrabs per descriure els moviments d’oposició interns. No obstant, dins la comunitat copta, són molt pocs el que es creuen la versió oficial, que apunta que la policia antidisturbis i l’exèrcit va reaccionar amb contundència després de rebre trets per part dels manifestants.

D’acord amb els activistes cristians, van ser les forces de seguretat qui van obrir foc contra la multitud, que es manifestava pacíficament pel centre de El Caire per demanar a la junta militar noves mesures de protecció davant dels atacs que han rebut durant els darrers mesos els seus centres de culte per part de salafistes, els islamistes radicals. No obstant, un cop atacats, reconeixen que sí van utilitzar la violència per repel·lir les escomeses de les forces de seguretat.

“Un aspecte molt preocupant és l’actitud de la televisió pública la tarda del diumenge. Es va dedicar a manipular els fets, i va arribar a demanar a la població que es dirigís al centre per a defensar l’exèrcit dels cristians”, sosté Bàssem, que recorda com també es va difondre la falsa notícia de que la secretària d’Estat, Hillary Clinton, s’havia mostrat favorable d’enviar tropes a Egipte per a protegir les esglésies. “Van voler infondre la idea que Egipte podria acabar com l’Irak, per incitar que bandes de salafistes s’afegissin a la gresa”.

Si aquest era realment l’objectiu de l’exèrcit, es va sortir amb la seva, ja que avançada la tarda d’abans d’ahir, grups d’islamistes armats amb bastons i ganivets van acudir als voltants de l’edifici de la Radio i la Televisió estatal, situada a prop de la Plaça Tahrir, i on havia de finalitzar la manifestació. Aquests grups es van dedicar a preguntar la religió de les persones que es creuven pel seu camí, apallisant els coptes, mentre cridaven “Avall els cristians!”, i “Islamisme! Islamisme!”.

L’església copta va emetre ahir un comunitat públic que, si bé utilitzava un to més mesurat que el dels activistes, condemnava de forma inequívoca l’exèrcit per no haver protegit els manifestants, així com les informacions falses que apuntaven que els manifestants coptes havien disparat contra les forces de seguretat.

El ministre de Justícia, Mohamed al-Guindy, va declarar ahir que la fiscalia ja ha començat una investigació dels fets. Un equip de forenses es va dirigir a l’Hospital Copte per dur a terme les autòpsies dels cadàvers, mentre es realitzaven interrogatoris a la vintena de persones detingudes el diumenge. Malgrat això, no està clar si les persones arrestades seran sotmeses a judicis civils o militars.

Tant l’executiu com diverses coalicions de partits van convocar ahir reunions d’emergència per analitzar els enfrontaments del diumenge. En les seves declaracions posteriors a les trobades, govern i oposició es van manifestar a favor de mantenir el calendari electoral vigent, i que preveu la celebració de la primera ronda de les eleccions legislatives el proper 28 de novembre.

Article publicat a l’ARA el 11-10-2011

2 thoughts on “Dolor i indignació entre els coptes després de la massacre

  1. És del tot comprensible que hi hagués dolor i indignació entre els coptes, sobretot entre els familiars i amics dels que van morir o estan a l’hospital, perquè la llibertat religiosa és un dret fonamental de tota persona encara que això els fanàtics islamistes no ho entenguin així. Però el més sensat de l’article, segons el meu punt de vista, és el que va dir l’església que encara que no coneixem tot el contingut, el periodista ens parla de un “to mesurat més que els activistes”. I és que l’odi engendra odi, i el perdó -encara que entenc que és molt difícil d’aconseguir-lo quan hi ha violència i pèrdua de vides humanes- porta a la pau. M. Carme

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s