Turquia ensenya les ungles a Xipre

Al primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan no li ha tremolat el pols a l’hora de respondre al que considera una provocació en tota regla per part del govern greco-xipriota, que va autoritzar la setmana passada l’inici de prospeccions de gas a la zona costanera del sud de l’illa.

Com que la sobirania de Xipre, dividida entre una part grega i una altra turca, està en disputa, no estan clarament delimitades les aigües territorials de cada territori, una recepta per a la confrontació si alguna de les parts pretén explotar les riqueses del seu subsòl.

Tot i que va amenaçar d’impedir les prospeccions per la força, Erdogan ha optat finalment per replicar Nicosia amb la mateixa moneda: enviant un vaixell a la zona per a què també realitzi perforacions. Però per si de cas, el ministre turc d’energia, Taner Yildiz, va advertir ahir que la nau comptaria amb una “escorta militar”.

De moment, la UE ha donat suport a Xipre, un dels seus estats membres, però caldrà veure quina serà la seva posició si els propers dies continua l’escalada en aquest conflicte.

En la seva aspiració de convertir Turquia en una potència regional a l’Orient Mitjà, Erdogan, ha confiat en una inflamada retòrica pro-palestina, i en la projecció d’un “poder tou” en contraposició amb l’arrogància i força militar dels EUA, el poder hegemònic tradicional.

Recolzat en la puixança de l’economia turca, i en l’atracció que suscita el seu model per a combinar Islam i democràcia, el líder turc ha esgrimit el diàleg entre adversaris com a mecanisme de resolució dels conflictes de Líbia i Síria, així com també en el dossier nuclear iranià.

No obstant això, Erdogan no ha dubtat a utilitzar un discurs més agressiu en aquells assumptes en els que estan en joc els seus interessos nacionals centrals del país, com la qüestió de Xipre, o el conflicte amb la guerrilla independentista kurda del PKK, una posició sempre popular entre una opinió pública turca que abraça majoritàriament un nacionalisme exacerbat.

Malgrat el seu desig d’incorporar Turquia a la UE, desde la seva elecció el 2002, Erdogan s’ha mostrat inflexible respecte a la petició de Brussel·les que reconegui Xipre, i no sembla disposat a canviar d’opinió abans de juliol del 2012, quan aquest país assumirà la presidència del Consell de la UE.

Durant dècades, la política turca ha tingut com a eix la batalla entre l’islamisme polític, defensor d’una identitat pan-islàmica, i el nacionalisme turc d’arrel laïca imposat per Kemal Ataturk. Erdogan, en la seva voluntat de convertir-se en una mena de nou “sultà” del segle XXI -a la seva campanya es va fixar com a horitzó el 2023-, ha teixit amb èxit una síntesi entre ambdues ideologies, la qual cosa ha requerit visualitzar una actitud bel·ligerant amb els seus respectius enemics tradicionals: Xipre, el nacionalisme kurd, i Israel.

Després de les darreres eleccions legislatives a Turquia, alguns analistes van creure que s’obria una excel·lent finestra d’oportunitat per arribar a un final negociat a la insurgència del PKK, i reconduir així el “problema kurd”. Els bons resultats del BDP, el partit nacionalista kurd, i de l’AKP d’Erdogan podrien haver facilitat una modificació de la Constitució que atorgués l’autonomia als kurds.

No obstant, arran d’un incident fronterer amb militants del PKK, el líder turc ha recuperat el seu to més agressiu, i ha negat qualsevol possibilitat de negociació amb “terroristes”, enterrant tota perspectiva de pau.

 (Publicat al diari ARA el 25-09-2011)

5 thoughts on “Turquia ensenya les ungles a Xipre

  1. Me han hablado de este blog, relativamente nuevo, y al leer este artículo veo que a Erdogan no le tiembla el pulso para nada cuando se trata de defender los intereses turcos, porqué ahora es con Chipre y antes -y también en parte ahora- con los kurdos. ¿Es que el PKK es un partido de terroristas kurdos?…, porqué en cambio según dices Erdogan tiene a su favor combinar Islam y democracia, cosa nada fácil. En fin ya se ve que los problemas en Oriente Medio son muchos y todos por un mismo interés, el económico. Espero que se vayan solucionando pero habrán de pasar unos cuantos años para tener la paz en aquellas tierras y negociar sin tapujos, porqué ya me dirás, si a estas alturas no tienen ni definidas las aguas fronterizas con Chipre….

  2. Enhorabona, profe! Quan finalment decideix convertir aquest bloc en un llibre, hauràs de deixar-me dissenyar la portada! Creu que la Unió Europea va perdre una bona oportunitat per arreglar la qüestió de Xipre? Que hauria d’haver fet la reunificació d’un pre-requisit per ser membre?

  3. A tot això s’ha d’afegir a Israel que actualment no atravesa la seva millor época en les relacions amb Turquia i que ha estat elegit pels xipriotes com a soci per a realitzar les explotacions… total un caldo de cultiu que a saber com acabarà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s